Este és el resum del més important que es va tractar en
el ple del dia 25 de juliol. S’hi van debatre els pressupostos del 2013 (sí,
del 2013!); una proposta de refinançament del deute; la moció presentada per BLOC-Compromís i les del PSOE.
Finalment, arrepleguem les principals
qüestions formulades en el torn de precs i preguntes.
La primera qüestió que cal comentar és que un
pressupost de l’any 2013 presentat i aprovat el 25 de juliol de 2013 és
qualsevol cosa excepte un pressupost, la definició del qual és ‘còmput
anticipat de les despeses i els ingressos d’una entitat per a un període de
temps determinat’. No s’ha complit la llei i el govern s’ha dedicat a dir que
el presentarien en el següent ple des de fa mesos. Quan el 2009 s’aprovaren els
pressupostos del 2010 en temps i forma vam dir que seria difícil tornar a les
pràctiques d’abans d’aprovar pressupostos a any passat. Per desgràcia, és
evident que ens equivocàvem.
Entrant en matèria. Vam dir que el pressupost potser
era tècnicament impecable però políticament era del tot inacceptable. I també
els vam retraure que les diferents partides no estigueren ben desglossades
de manera que qualsevol ciutadà poguera saber amb claredat com,
quan i per què es gasten els diners que són de tots. Enumerar partides
genèriques duen a la confusió i no són gens transparents.
Anem a pams.
Considerem que els pressupostos són l’instrument clau per a dur avant
una determinada política i això és el que no ens agrada i el que hem reiterat
infinitat de vegades en les dues darreres legislatures, la política econòmica
d’este govern municipal. Pensem que és una política centrada a salvar
econòmicament l’Ajuntament, com si fóra una empresa en crisi o un banc i no se
centra a ajudar els ciutadans i ciutadanes de Museros que pateixen la pitjor
crisi econòmica dels últims trenta anys, una crisi que s’ha agreujat i molt des
de l’últim pressupost aprovat l’octubre de 2012 i només cal vore la quantitat
cada vegada més gran de gent que necessita pagar els seus impostos i els seus
deutes tributaris en diversos terminis.
El pressupost presentat és hereu dels plans d’ajust i
de sanejament presentats i aprovats per l’equip de govern en 2009 i 2012
respectivament. Ja diguérem que el pla d’ajust condicionava el pressupost fins
al 2015, ara fins al 2023, el pla de sanejament ho feia fins al 2022. Com ja
diguérem en aquelles ocasions no podem estar més en desacord perquè les
conseqüències que comporten: apujada d’impostos a tots els muserencs i
muserenques, fer pagar per tot el que fa l’Ajuntament dues vegades, via
impostos i via taxes, i, finalment, reduir els serveis que ha prestat
l’ajuntament des de fa molts anys (SAD, ajudes a llibres de text, menjador
escolar, etc.).
El pes de la
crisi recau sobre els muserencs i muserenques sense tindre en compte que la
gent passa moments molt i molt difícils. Pagarem les factures i els crèdits,
això esperem, però ens ofegarem tots una miqueta més. Tot això sense gestos (la
rebaixa de jornals de l’equip de govern) que ajuden a fer vore a la gent que
els polítics també són solidaris amb ells i que entenen les seues dificultats.
Les xifres del
pressupost són sensiblement inferiors a les dels anys de bonança però molt
semblants als 4 últims anys i a l’últim aprovat en 2012: 4.494.654,90 euros de
gastos i 4.572.858,20 euros d’ingressos. Miracle, tenim 78.203,32 euros de
superàvit. Els números són molt sofrits.
Així i tot encara no liquidem els -295.654,69€. euros
de romanent de tresoreria negatiu amb què tancàrem el pressupost de 2012.
Incomplim una miqueta la llei però amb el pla d’ajustament podem dir que la
complim.
Resumint que encara que presentats en juliol estos
pressupostos no deixen de ser un acte de fe: ens creiem que farem el que diu el
pla de sanejament i el que diu el pla d’ajust encara que en diverses ocasions
ens hem botat el que deien durant els anys en què han estat en vigor.
BLOC-Compromís
ja ha fet diverses vegades la seua proposta: 1. Austeritat i contenció del
gasto polític. 2. Congelació i reducció del gasto corrent (180.000 € inferior
al de 2012, fet que ens agrada, encara que diu que són la meitat del gasto en
festes quan això no és cert. Passem de 186.000 a 126.000 euros i
això, òbviament, no és la meitat). 3. No
apujar els impostos i taxes municipals.
4. Ajudar fiscalment les famílies.
5. Destinar més recursos a inversions productives.
D’estes propostes no se’n segueix cap:
1.
Mantenim el gasto polític sense fer cap gest solidari amb els treballadors i la
ciutadania com hem demanat repetidament. No es baixa el 5% dels salaris dels
càrrecs polítics, sobretot els de l’equip de govern, cosa que alliberaria uns
8.400€ per a destinar-los a ajudes socials, a associacions culturals, ajudes
escolars...
2. El gasto corrent és cert que baixa
des del 2012 però també ho és que el 2012 havia pujat 167.000 euros respecte
del de 2010 que era l’últim aprovat abans d’eixa data.
3. Es manté la pujada d’impostos brutal. Per exemple en l’IBI passem de mig milió
d’euros en 2004 a
1.150.000 euros el 2008, a
1.990.000 euros en el 2012 i 2.100.000 euros en 2013, pràcticament el doble.
Paga el poble i el PP, ja se sap, diu que abaixa els impostos. I esta pujada no sols és
d’impostos sinó també de totes les taxes, velles i noves que s’han posat des
del 2007.
4.
D’ajudes a les famílies, poca cosa. Bé, sí, hi hagué una ajuda a la família
Fontestad per a instal·lar el seu negoci. Per raons d’interés general i de
creació d’ocupació. Per què no es generalitzen les ajudes si es pensa que convé?
No ens agraden les ajudes a la carta, si ets tu sí si és un altre no. Per això
vam fer la proposta en la nostra moció de bonificar l’IBI a les famílies més necessitades
el 2014 i fer-lo un poc progressiu perquè no siga tan onerós per a la
majoria.
De les ajudes que hi havia fa uns anys per als llibres
de text, per al menjador escolar perquè l’educació dels fills fóra més
assequible no se’n recupera cap.
38.000 € d’ajudes d’emergència, 6.000 € en llibres de
text o 1.500 € d’ajudes socials són xifres ridícules davant la despesa que es
fa en altres capítols com el dels càrrecs polítics.
5. I
els recursos per a inversions semblen de broma, 16.263,59 euros, poc més del
que costa anualment un regidor de l’equip de govern. De veritat no es pot fer
més esforç? Com s’ha de fer créixer un poble sense inversions?
Hem dit i repetit que el pressupost reflecteix una
política econòmica que no ens agrada, que no compartim. Per a nosaltres la
prioritat hauria de ser una altra: millorar la qualitat de vida dels ciutadans
de Museros i no ho és. Millorar la situació econòmica de l’Ajuntament no hauria
de ser prioritari ara.
Vam votar en contra perquè no volem que els muserencs
paguen un dels IBI més alts de la rodalia i taxes per tot. No volem que es
reduïsquen els serveis que presta l’ajuntament, no volem que les entitats
culturals del poble reben subvencions de misèria que no tenen parangó amb cap
poble dels que ens envolta, no volem que la gent pague més i més cada dia i
veja reduïts els serveis que hauria de rebre del seu ajuntament, no volem que
es continue duent avant una política de contractació sense criteris clars,
públics i definits, votarem en contra perquè no volem una política d’austeritat
mal entesa que està portant els muserencs, els valencians, els espanyols i bona
part dels europeus a reduir dràsticament el seu nivell de vida sense aconseguir
res a canvi.
No volem un govern municipal que apuja impostos mentre
dificulta l’accés dels ciutadans als serveis socials, educatius i
culturals que haurien de garantir la
igualtat d’oportunitats entre tots i totes les ciutadanes i els ciutadans
d’este poble.
El model de Rajoy, l’home dels sobresous i els
missatgets de mòbil, que posen en pràctica el PP i els Socialistes Independents
de Museros no és el nostre. Quadrar els números de l’Ajuntament amb l’esforç
ciutadà i oblidar-se que tanquen moltes empreses, que molta gent està parada i
que molts veuen reduïts els seus ingressos no és un bon model.
I això sense entrar a considerar que del programa
electoral de fa dos anys i poc ja ni se’n recorda ningú. El PP i SIM prometeren
tant com pogueren i ara ja ni fan cas.
En BLOC- Compromís pensem que es podria triar un altre
model més progressista, més solidari. Redreçar la situació de l’Ajuntament és
important però no cal fer-ho de colp, no fent pagar els ciutadans quan estos
moltes vegades ja ni poden. Creiem que s’hauria d’haver buscat un consens per a
fer un pla de viabilitat financera a llarg termini. Caldria haver decidit entre
tots quins serveis són prioritaris; com els financem; quines inversions
productives caldria fer per a reactivar l’economia... Com podem fomentar els
autònoms, els emprenedors, la gent que té idees per a crear ocupació? Quina
política de personal volem seguir? Quins criteris generals volem establir per a
accedir al treball, escàs, de l’ajuntament? Per a què podem o no utilitzar els
crèdits i els deutes?
I finalment, com sempre dir el que diem. Calia haver
fet gestos, calia abaixar el jornal dels regidors, fem confiar la gent més en
nosaltres. Amb el 5% que hem demanat i que continuarem fent tota la legislatura
es podria fer molt. Ho hem repetit moltes vegades. Fins i tot les inversions
d’un poble com Museros són semblants al salari d’un sol regidor en el 2013.
Això no beneficia ningú, bé, a algú o a alguns sí, però a l’interés general,
no.
Estem convençuts que és un pressupost continuista,
conservador, poc imaginatiu, poc adaptat als temps actuals i a la realitat
social. Un pressupost, com el nostre equip de govern, passat de moda. Ens
agradaria acabar el comentari sobre els pressupostos amb un desig: que el 2014
canviaren de rumb i feren un pressupost pensant en el poble, en la gent del
poble, en els ciutadans i ciutadanes i no en l’empresa que alguns creuen que és
l’Ajuntament. L’Ajuntament no ha de ser
com una empresa, ha de ser com una casa, com una família ben avinguda on tots pensen en tots i
quan un no pot els altres l’ajuden. No hauria de ser tan difícil fer les coses
així, ni tampoc presentar-los en temps i forma...
Els pressuspostos es van aprovar amb els vots
favorables de PP i SIM i el vot contrari de BLOC-Compromís i PSOE.
El següent punt que es tractà va ser el refinançament
del deute que té pendent l’Ajuntament.
Vam manifestar que esta mesura que es presentà a
l’aprovació del ple és la típica de fer-se trampes al solitari. Molt del nostre
país, molt del nostre ajuntament. Amb un pressupost acabat d’aprovar en el qual
es deia que no s’augmentaria l’endeutament, de fet, tècnicament, sobre el
paper, es redueix i tot, ens trobem una sorpresa: per als pròxims anys
allargarem el termini de pagament d’un dels préstecs més quantiosos. Havíem de
pagar 836.653,81 € en dos anys i ara ho farem en deu.
El 2009 es va proposar un pla d’ajust que havia de
salvar els comptes municipals. 1.618.162,85 € que calia tornar en sis anys.
Això va suposar apujar els impostos, pagar per tots els serveis més que fins
aleshores, reduir serveis culturals, educatius i socials. Després, va vindre el
pla de sanejament del 2012 que va suposar més del mateix i condicionar els
comptes de l’ajuntament fins al 2022. Ara amb aquest allargament tornem a la
mateixa, quasi un milió d’euros a 10 anys. Fins al 2023 els futurs governs
municipals estaran pagant. Deuen haver pensat que els governs que vinguen
darrere ja s’apanyaran a l’hora de pagar el deute que este govern ha generat.
Els recordàrem que incompliran els plans d’ajust i
sanejament que ells feren i que resulta que eren imprescindibles per a eixir de
la crisi. Els mateixos contra els quals BLOC-Compromís va votar en contra i ens
van dir que no érem uns bojos per fer-ho. Es boten els plans en el que volen,
això sí, perquè les mesures que han empobrit més els muserencs, que els han fet
pagar molt més en impostos i que han reduït la qualitat de vida, eixes les
deixem.
Continua la política erràtica, sense perspectiva,
menjant i fregint que es diu. Ni una gota d’imaginació, ni una gota de novetat,
d’il·lusió en el futur. Sempre el mateix, salvem-nos hui que els que vinguen
demà ja s’ho faran.
BLOC-Compromís va votar en contra, però molt en
contra...
Després es passà a debatre i votar diverses mocions.
Començarem per la moció que presentàrem BLOC-Compromís
en què demanàvem la modificació de l’ordenança fiscal de l’IBI per a adequar-la
a la realitat social actual. Esta era la nostra proposta:
En BLOC-Compromís creiem que l’IBI que és l’impost més
important que cobra l’ajuntament hauria de ser progressiu, és a dir, hauria de
contindre bonificacions i ajudes per a la gent més desfavorida, per a aquells
que han perdut el treball, que tenen unes rendes baixes, que són famílies
nombroses o que per la seua joventut troben més problemes per a fer front a la
dura realitat social que ens està tocant viure. Alhora creiem que haurien de
pagar més els que més tenen, per això demanem que les vivendes buides que
pertanyen als bancs, grans culpables i grans beneficiats de la crisi, haurien
de pagar més i si no les volen tenir buides que les lloguen o que abaixen els
preus perquè puguen adquirir-les les persones que les necessiten.
En BLOC-Compromís ens agrada dir que pensem en les
persones i això no és una frase feta i prou. Nosaltres estem en política per a
defendre la gent i especialment aquella que més pateix les conseqüències d’una
crisi econòmica, política i de valors democràtics que ens està portant a la
desil·lusió i la frustració col·lectiva. Cal prendre mesures pensant en les
persones, pensant en les famílies.
És cert que els ajuntaments tenen pocs
impostos on aplicar mesures d’esta classe tipus però allà on es puga, cal fer
coses. Alguns polítics s’omplin la boca dient que no podem fer res, que no ens
toca a nosaltres, en BLOC-Compromís pensem el contrari, que es pot fer
molt i que es pot donar exemple a altres administracions de quin és el camí.
Hi ha pobles que ja han aplicat mesures com estes.
Copiem allò que ens sembla bo per als ciutadans i que ja fan en altres llocs:
Vinalesa, Alginet, Llíria, Ontinyent (s’ha proposat). Fins i tot el mateix
Gallardón, que no és sospitós de ser de Compromís, reclamava en campanya
electoral a Madrid que l’IBI havia de ser progressiu i proposava bonificacions
per a les rendes més baixes. Fem-li cas, sense que servisca de precedent.
No es va acceptar la nostra proposta. L’alcalde
va dir amb la condescendència paternalista i perdonavides que ja li és habitual
que si ens ho haguérem mirat no hauríem presentat esta proposta. És justament
al revés, si ell s’ho haguera mirat no hauria dit el que va dir. Va afirmar que
demanàvem coses directament il·legals. Hi ha maneres, si es té la voluntat, de
rebaixar la pressió de l’IBI sobre les famílies desfavorides. Efectivament, les
bonificacions depenen del govern, les ajudes i subvencions, no. I molts pobles
i ciutats (Barcelona, Màlaga, Benicàssim, Mont-roig del Camp, Guadalajara,
Motril...) de tots els colors polítics, del PP també, tenen mesures en la
direcció que apuntava la nostra moció, que pretenia ser un punt de partida per
a començar a parlar, no cap punt final. Tots eixos ajuntaments cometen
il·legalitats? Lamentablement, el tancament en banda de l’alcalde impedí cap
acostament i debat. S’escudà en el fet que tota la rebaixa per al 2014 ja
estava feta amb la reducció general del 0,74 al 0,72 del coeficient de l’IBI.
Recordem que nosaltres vam votar a favor d’això, però eixa rebaixa és lineal i
afecta d’igual manera les famílies amb situacions econòmiques precàries i gent
que no té cap problema econòmic. Nosaltres volíem incidir en les ajudes a
aquella gent que ho està passant més malament amb la crisi, però José M. Aznar
no es va voler donar per al·ludit i usà una artilleria demagògica per a
menysprear la nostra proposta, a la qual no renunciem. I, per descomptat, del
recàrrec als pisos tancats dels bancs, no digué res! Ací teniu l'exemple de
l’Ajuntament de Màlaga (PP) en què hi ha ajudes i subvencions a diversos
col·lectius desfavorits
http://gestrisam.malaga.eu/portal/menu/seccion_0007/secciones/subSeccion_0002?id=56
i ací un altre poble il·legal, Benicàssim (PP): diverses bonificacions a
parats, baixos ingressos, VPO, energies renovables, família nombrosa...
http://ayto.benicassim.es/benicassimPublic/benicassim/ayuntamiento/hacienda/gestiontributaria.html?idioma=cs
Sense comentaris!
De nou es repetí l’escenari: BLOC-Compromís i PSOE, a
favor, PP en contra i l’abstenció còmplice i necessària de V. J. Simon perquè
José M. Aznar tombara la proposta!
El PSOE va presentar una moció contra l’avantprojecte
de llei de l’avortament.
El Grup Municipal BLOC-Compromís per Museros va votar
favorablement la moció del grup socialista. En els programes electorals amb
què Compromís es va presentar a les eleccions generals i a les Corts durant
l’any 2011 defensàvem en tot moment una llei de l’avortament que reconeguera el
dret de les dones a decidir lliurement el moment de la seua maternitat i que en
cap cas criminalitzara, entrebancara o impedira l’avortament a aquelles dones,
a aquelles persones que així ho decidiren.
Lleis restrictives, retrògrades i antiquades l’únic
que fan es crear problemes als ciutadans on no hauria d’haver-ne. En la
realitat aquelles dones que s’ho puguen pagar continuaran avortant i les
dificultats i els problemes de salut vindran per a les més joves i aquelles que no tinguen
diners per a fer-ho en condicions.
No podem amagar la nostra realitat social ni imposar
la moral d’uns pocs per damunt dels valors d’igualtat i llibertat individual
que haurien de consagrar les nostres lleis. El PP va anunciar que votaria en contra
de la moció per principis i per suport a les mesures que preveu la nova llei.
Amb sorpresa, la moció es va aprovar amb els vots del
PSOE, BLOC-Compromís i SIM, que en esta ocasió va oblidar la seua posició que
usa normalment d’excusa de no votar mocions que no s’hagen consensuat
prèviament amb ell i més si són el que ell anomena ‘mocions estàndard de
partit’. Bé, la coherència no és un dels forts de V. J. Simon en les votacions
a l’Ajuntament.
La segona moció socialista demanava instar la creació
d’una comissió d’investigació sobre l’accident de metro de 2006. BLOC-Compromís per Museros també votà a
favor de la moció. De fet, fem nostres les paraules de la diputada de Compromís
Mònica Oltra el dilluns 22 de juliol: «Compromís ha mostrat la seua satisfacció
per la decisió de la Fiscalia
de sol·licitar la reobertura del cas de l’accident de metro de València, que va
suposar 43 morts i 47 ferits.
L’escrit de la Fiscalia és una bona notícia, esperem que el
jutjat accepte esta petició i reòbriga el cas, per a investigar aquells
documents que no es veieren en la instrucció judicial perquè es van amagar a la
llum pública, com són els informes tècnics sobre l’estat real dels trens i en
concret el que patí l’accident del 3 de juliol de 2006.
Hi ha moltes dades que es van ocultar al seu moment i
això comporta necessàriament que es reòbriga la investigació i que el jutjat
haja d’esbrinar tota la veritat, arribar al fons de l’assumpte, assenyalar qui
foren els responsables i delimitar també la responsabilitat penal per a ocultar
tota esta informació que ara pot servir de base per a reobrir el cas.
Des de Compromís esperem que finalment es faça
justícia en un cas en què hi ha hagut molts interessos perquè no se sàpia la
veritat i en què el Partit Popular ha impedit sistemàticament que es cree una
nova comissió d’investigació en Les Corts després de constatar-se la
manipulació de les declaracions i l’ocultació de documents en la comissió que
tingué lloc en 2006».
De vegades, la realitat supera la ficció i ací al País
Valencià han passat coses que les contes i no se les creuen.
Un accident amb 43
morts i una investigació feta malament, ràpidament i sobretot intentant
exculpar qualsevol responsable.
Per què? És que els senyors del PP estan tan
plens de supèrbia que creuen que no s’equivoquen mai? Per què tenen por de la
veritat? Sembla mentida i ha sigut veritat el que ha passat en aquest país
nostre.
PSOE i BLOC-Compromís van votar a favor, PP en contra
i SIM tornà a abstindre’s de manera còmplice, fet que facilità que no
s’aprovara pel vot de qualitat de l’alcalde.
La tercera moció era sobre l’adhesió de Museros a la Carta de Bones Pràctiques en
l’Administració Local. Nosaltres, el 24 de febrer de 2011 ja portarem este tema
al plenari (http://www.blocmuseros.org/search?q=bones+pr%C3%A0ctiques) i ara la
moció socialista ha tingut la mateixa sort.
Lògicament pensem el mateix que pensàvem en el moment en què la
presentàrem: este document afavoreix clarament els ciutadans i ciutadanes de
Museros.
Es busca el compromís de l’Ajuntament per a seguir les
bones pràctiques en la seua gestió, fer-la més transparent, més participativa,
i garantir drets a la informació i a participar els ciutadans i entitats que
així ho desitgen. A més defensa drets socials.
Voldríem que l’ajuntament s’adherira però que sobretot
la posara en pràctica. Això portaria a una major eficàcia i una major
eficiència en la gestió municipal. Els principis que marca no haurien de fer
por a ningú, encara que sembla que als nostres governants sí que els en fa.
Compromís ètic, transparència, eficàcia, eficiència,
sostenibilitat, integració, informació, són conceptes que hauríem de poder
compartir tots, haurien de regir la labor de qualsevol càrrec públic. Per
damunt de les diferències ideològiques entre nosaltres hauríem de compartir
estos principis.
A més, el document el va impulsar el mateix PP a
través de la Diputació
i FVMP. A Museros no el volen aprovar perquè no! El PP va ser coherent i va
continuar sent contrari, això sí, diu que tot el que diu la Carta ja es fa. Per tant,
per què no aprovar-ho i posar les coses blanc sobre negre?
PSOE i BLOC-Compromís van votar a favor, PP en contra
i SIM torna a fer una abstenció còmplice i va tornar a al·legar que no s’havia
consensuat amb ell (igual que la de l’avortament!). La sensació de presa de pèl
i de desvergonya és total! El vot de qualitat de l’alcalde la va desestimar.
L’última moció socialista instava l’Ajuntament a
complir els terminis en l’aprovació de pressupostos i la repercussió en les
subvencions nominatives.
Per damunt de
les consideracions legals de si complim o no complim la legalitat en este tema
(que en el cas de la presentació de pressupostos abans del 31 de desembre de
l’exercici anterior no es compleix), en BLOC-Compromís creiem que el més important
hauria de ser el fet que hi haguera un compromís de tots els partits que
representem els muserencs en este Ajuntament per a establir criteris clars en
el repartiment dels diners que són de tots, encara que uns pocs són els
encarregats d’administrar-lo, res més.
Cal en primer lloc complir la llei i aprovar els
pressupostos i les seues bases d’execució en temps i forma. Més quan no hi ha
cap raó política o de majories per a no fer-ho. I en segon lloc i més
important, establir uns criteris clars, raonables, adequats a la realitat del
nostre poble i amb un control exhaustiu dels diners públics. No fer-ho comporta
corrupció, malbaratament dels diners i desafecció dels ciutadans de la
política.
Nosaltres llancem una proposta. El govern municipal
hauria de determinar quants diners es destinen anualment a les subvencions
d’aquelles entitats esportives i culturals que intervenen en l’educació dels
més menuts (SUMM, At. Museros, Museros CF, Joventut de Museros, Club Ciclista o
altres) i deixar ben clar a totes les entitats les quantitats que els pertoquen
i el criteri seguit per a donar eixos diners. No pot ser que sempre hi haja
ombres de sospita en el repartiment de les subvencions, cosa que genera greuges
comparatius i malestar entre els afectats. Els tècnics de l’Ajuntament, a
instàncies del govern, haurien de fer una proposta clara i que després
d’estudiar-la i aprovar-la, sobretot, es posara en pràctica.
PSOE i BLOC-Compromís votaren a favor, el PP en contra
i el regidor de SIM tornà a demostrar la seua coherència i es va abstindre amb l’excusa de
malpagador que no l’havien consensuada amb ell.
Es va rebutjar de nou pel vot
de qualitat de l’alcalde.
Ja en el torn de precs i preguntes, en destaquem un parell de les formulades pel PSOE.
La primera feia referència al desglossament del pressupost de festes.
El regidor de l’àrea va explicar que als festejos taurins es dedicaven 33.000 € i que el cost dels espectacles i actes de festes que pagava l’ajuntament pujaven a 24.000 € (29.040 €, IVA inclòs) i que enguany tampoc hi hauria paella monumental.
No va poder especificar el cost concret de cada partida, però sí que va dir que cap bou havia costat 5.000€. Va afirmar que el cost de la festa de bous incloïa les assegurances, les ambulàncies, el ramat, el cost del tancament de barreres i els bous. A partir d’això, cada u que jutge si el repartiment dels diners és l’idoni o no i si es podia haver fet una distribució que permetera fer la paella (amb copagament, per exemple) o dur orquestres alguna nit en lloc de només discomòbils. En BLOC-Compromís estem convençuts que es podria haver intentat, com a mínim.
La segona qüestió plantejada i que destaquem és la que
formulà la portaveu socialista sobre una suposada plaga de puces i polls a la
piscina. El regidor d’Esports i l’equip de govern afirmaren que no els constava
cap plaga, que s’havia fet un tractament insecticida abans d’obrir el recinte i
que en tornarien a fer un altre, però que no els havia arribat cap queixa
directa d’usuaris.
I passem ja a les preguntes que BLOC-Compromís vam fer.
*Primer, vam
plantejar la següent al regidor de Cultura: Quin és el criteri per a l’adquisició de nous llibres en
l’Agència Municipal de Lectura? Quin és el motiu que en l’última compra de
llibres, de 62 obres, 61 foren en
castellà i 1 en valencià? Creu el regidor que es respecta la cooficialitat i es
fomenta la lectura en valencià, tal com suposadament impulsen les institucions
valencianes?
J. Marí, primer de
tot, va deixar caure que el lloc on ha de contestar és en el ple, que és on toca,
i no en llocs d'Internet (en Facebook ja s’havia plantejat la qüestió). Llocs
que sí que usa quan vol o li convé, però en fi... Sobre els criteris, va dir
que miren llocs d'Internet com FNAC, Casa del Libro i altres per veure els
llibres més venuts, els més valorats, les novetats... i basant-se en això van
fer la tria. Sobre per què hi havia la desproporció 61-1 entre llibres en
castellà i en valencià, va dir que la demanda de llibres en valencià és molt
poca. Nosaltres creiem que si no s'ofereixen títols, i títols atractius, la
gent tampoc té l'opció d'agafar-los en valencià. Encara que tampoc seria el
nostre únic criteri, si, per exemple, en els best-sellers s'oferiren les dos
opcions, potser hi hauria gent que llegiria 'Inferno' en valencià o 'Pa negre',
per dir dos supervendes. Si no hi ha l'opció, segur que ningú la tria. Ens va
dir que el 2004, quan el BLOC gestionava Cultura en l'Ajuntament, el primer any
compràrem el 76% de llibres en valencià i que baixàrem al 44% i el 48% en els
següents exercicis.
I? El que és evident és que fomentàvem la nostra
llengua, més enllà d'apel·lar a la 'demanda de la gent que vol el castellà' i,
en tot cas equilibràrem els percentatges de les adquisicions en les dos
llengües i no vam caure en un insultant 1,61% (1 llibre) en valencià davant el
98,39% (61 llibres) en castellà. Dos models, ben legítims els dos, i també
criticables, evidentment, que simplement descriuen dos maneres d'entendre el
foment de la lectura, de la cultura i de la nostra llengua. Sobre el respecte a
la cooficialitat, no va dir ni pruna.
*Vam fer un prec al regidor d’Esports i la regidora de Medi Ambient,
per a traslladar-los una petició que ens havia fet arribar gent usuària de la
piscina
municipal que ens ha plantejat que seria bo que igual que hi ha contenidors
verds per al fem en general on ara s’aboca tot, que es podrien col·locar contenidors
grocs per a reciclar llandes i plàstics a la piscina. Recordem que hi ha molta
gent que acudeix a dinar, sopar, o fer aniversaris i es genera molt de fem de
plàstic (plats, gots, botelles) i pots de begudes i llandes. Els regidors van considerar que era una
petició lògica i raonada i es van comprometre a fer-ho. Esperem que siga més
prompte que tard.
*Una
altra petició a l’alcalde (ja reincident, en l’últim ple ho vam recordar i
tornem a insistir) va ser quan pensa l’equip de govern fer efectiva la promesa
de penjar les actes escrites i l’àudio dels plens a la web municipal.
Ja que fa
vora any i mig que s’hi van comprometre i encara estem esperant, i no pot ser
per dificultats tècniques, ja que és ben senzill. (Només ens queda pensar en la
deixadesa o la falta de voluntat…). L’alcalde va dir que es faria (i V. J.
Simon arribà a dir que les penjaria ell…) Serà esta la definitiva o un altra
afirmació que caurà en sac foradat com fins ara?
*Han eixit les quantitats d’ajudes en forma de
bons per a les escoletes municipals (30 milions més o menys).
Preguntàrem de
quina manera afecta això el funcionament de l’escoleta per al pròxim curs i com
ha quedat finalment el procés de matrícula i la possibilitat d’ampliar la ràtio
en els grups de majors? El regidor d’Educació va afirmar que els bons sí que arribaran 66 alumnes matriculats però que la gent que ocupe una plaça
posteriorment per a cobrir baixes que es puguen produir, no podrà tindre la
compensació de l’Ajuntament i haurà de pagar una quanitat més alta de
mensualitat. La
Conselleria ha acceptat augmentar la ràtio i passar places
d’1-2 anys a 2-3 anys, on hi ha més demanda.
* Preguntàrem si s’havia
constituÏt el Consell Escolar Municipal. Se’ns va dir que el decret de
convocatòria del Consell estava firmat. Esperem que no s’eternitze la
constitució efectiva d’este òrgan...
* Pressupostos de tendes del poble per a proveir l'Ajuntament. Davant un escrit a l’Ajuntament
de l’única tenda d’esports del poble que demanava explicacions per no poder presentar
pressupost per a poder fer equipacions esportives en els actes que organitza
l’ajuntament, se’ns va dir que això no era així i que sí que podrà presentar
les seues propostes.No és eixa la informació que nosaltres teníem i confiem
que siga així. Sobre el criteri, V. J. Simon va dir que seria el de l’oferta
més assequible, fóra del lloc que fóra l’empresa (fins ara estos diners se’ls
emporta una empresa que no té la seu a Museros). Li vam dir si eixe criteri
s’usaria per a la resta de compres que fa l’Ajuntament, per exemple la del pa
en les calderes del 9 d’Octubre i es podria comprar pa a un forn de fora de
Museros... Nosaltres pensem que si no hi ha una diferència molt significativa
en els pressupostos, caldria fomentar que les empreses establides a Museros
siguen les que proveïsquen l’Ajuntament.
* Vam plantejar a la regidora de Medi
Ambient si els veïns de Museros podran dur materials a l’ecoparc de Massamagrell que s’ha obert
fa poc.
Mayte Montalt va dir que actualment, qualsevol veí de qualsevol
poble pot portar materials a qualsevol dels ecoparcs de qualsevol poble valencià
perquè ja no hi ha restriccions municipals. Ens alegrem que siga així i animem els
muserencs a usar-lo!
*Preguntàrem el cost de la
remodelació del Saló de Plens de l’Ajuntament que estrenàrem en este ple. Primer,
l’alcalde va dir que uns 25.000 €, però immediatament el va haver de corregir la
secretària, que va dir que havia costat uns 9.000 €. A banda de l’oportunitat o
la prioritat d’afrontar esta remodelació (necessària però no urgent), crida l’atenció
que José M. Aznar desconeguera el cost de l’obra en l’Ajuntament que dirigeix, anar-se’n
de 16.000 € no és poca cosa, si tenim en compte que el pressupost dedica 6.000 €
a ajudes de llibres, 3.000 € a la biblioteca o les inversions directes per a 2013
són justament de 16.000 €!
Fins ací el que va donar de si este ple! A l'octubre, més!
Entrades
